Educar és una travessia no exempta d'obstacles, i tots els ma/pares eduquen el millor que saben.
Tots, en algun moment, detecten situacions difícils en aquest procés.
Els nens passen per diferents etapes, i a vegades observen senyals que com a pares els hi preocupa, i és llavors quan es plantegen acudir a un psicòleg infantil.
Tots, en algun moment, detecten situacions difícils en aquest procés.
Els nens passen per diferents etapes, i a vegades observen senyals que com a pares els hi preocupa, i és llavors quan es plantegen acudir a un psicòleg infantil.
Quan sol·licitar l'ajuda d'un psicòleg infantil?
- L'infant mostra unes certes conductes amb freqüència: desobediència, agressivitat, obsessions, tics, pors, hiper-sensibilitat, extrema timidesa…
- L'infant té problemes físics sense causa mèdica aparent: mals de ventre, de cap, vòmits, èczemes, etc.
- L'infant sofreix un canvi sobtat i inexplicable: de ser actiu es torna apàtic; d'estar alegre es torna trist, canvis en l'alimentació i/o el son...
- L'infant comença a manifestar conductes regressives, és a dir, comportaments els qual ja estaven assolits tornen a presentar-se com una dificultat (dificultats per dormir sols, rebequeries, enuresis, pors...)
- L'infant presenta una mala gestió de les emocions, intolerància a al frustració, conflictes amb altres nens/adults...
- Té por d'estar sol i sovint li costa treball agafar el son. Presenta malsons o terrors nocturns.
- Hi ha dificultats a l'escola: plors excessius, absència de llenguatge o joc, falta de contacte ocular, falta de concentració, dificultats d'aprenentatge, conflictes amb companys, aïllament, hiperactivitat o avorriment…
A vegades és molt difícil saber si hi ha o no una dificultat que ens faci acudir al psicòleg infantil.
El millor és que davant de quelcom dubte acudir al professional per saber-ho, ja que com més aviat es detecti, millor serà el pronòstic.
El millor és que davant de quelcom dubte acudir al professional per saber-ho, ja que com més aviat es detecti, millor serà el pronòstic.